Per valorar el procés de la mort, utilitzarem els SIGNES POSITIUS DE MORT.(fenòmens cadavèrics)
-Els fenòmens cadvèrics es basen en tres aspectes:
ü Signes químics→ com l’acidosi que apareix als 30 minuts de mort.
ü Signes biòtics→ els cossos putrefactes, secundari a la presencia de bacteries.
ü Signes abiòtics→ signes que apareixen sense necesitat de la presencia de bacteries.
-Tipus de Fenòmens cadavèrics, que apareixen durant el procés de la mort, que portaran indubtablement a la putrefacció:
1) Refredament cadavèric→ en cadáver disminueix la Tp per cessament del metabolisme.
Hi ha dues hores, que s’anomenen d’”equilibri tèrmic”, que es el periode on encara es conserva la Tp.
La hipertermia postmortal, es dóna en casos com:
ü Mort per sepsis (després de mort segueix augmentant la Tp fins 40ºC)
ü Mort per tempesta simpática per nicotina
ü Mort per insolació
Han de pasar 24h perque la Tp del cadáver sigui igual a la del ambient
2) Lividesa cadavèrica→ tinció morada de pell, en zones declius de l’organisme
Hem de fer el DD amb les equimosis, fent un tallet, i si es una lividesa, la sang surt líquida, mentre que si és una equimosis la sang es manté coagulada.
Es precisa de 10-12 hores per que apareguin les livideses, i desapareixen a les 36h, quan el cadáver es comença a podrir.
A partir de les 12h ja no hi haurà transposició de livideces, perquè aquestes ja s’hauran fixat.
Livideces paradoxals→ en les parts proximals
Transposició de livideses→ indicatiu de algú ha mogut el cos. Aparició de livideces en dues parts del cos, que serán més intenses les primeres que s’hagin format i més pàlides les de després de moure el cadáver.
3) Rigidesa cadavèrica→ després de la mort, primer hi ha una fase de relaxació i després apareix la fase de rigidesa.
La rigidesa s’inicia a les poques hores de la mort (1-1’5 h) i progresa fins a les 36-40h. A partir d’aquí comença a desaparèixer la rigidesa.
Procés topogràfic de la rigidesa→ sentit descendent, és a dir, cap→tronc→EE, a no ser que el mort estigui penjat de cap per avall, llavors será a la inversa.
Patogènia → acidificació de la sang
→consum d’ATP sense que se’n produeixi de nou, per això s’allibera àcid fosfòric, que causa contracció msc.
La rigidesa s’explora en msc estriat però també en msc llis, ex:
ü Sortida de fetus per contracció uterina,
ü Pell de gallina, etc
Situacions clíniques on la fase de relaxació inicial no existeix. S’anomenen ESPASME CADAVÈRIC se suposa alt contingut emocional previ)
ü Suicidi amb arma de foc→ la pistola es queda enganxada a la mà. Això és útil per diferenciar-ho d’un assassinat, on l’assassí coloca l’arma a la mà de la víctima, i no hi ha l’espasme cadavèric.
ü IAM amb most sobtada→ si estaba fumant, la cigarreta es queda enganxada entre ambdós dits.
ü Mort en camp de batalla→ que moren en posición de combat
4) Hipostasis visceral→ igual que les livideces però en òrgans interns. Com a ex el fetge, el qual veus la part superior pàlida i si l’aixeques, el fons està fosc, ple de sang.
(hipo→ sota; stasis→ sang acumulada; sang acumulada sota de algo)
5) Deshidratació cadavèrica→ es per això que el cadáver perd pes. En un lactant el procés anirà més ràpid perque te menys superficie corporal.
-Signes de deshidratació:
ü Disminució de la PIO
ü Tela albuminosa→ desprendiment de l’epiteli corneal que opacifica l’ull, quan la persona mor amb els ulls oberts
ü Taca marró fosca a l’ull
ü Ribet negre envoltant la vulva si nena morta per deshidratació
ü Ribet marró fosc al voltant dels llavis (similar a un perfilador labial de maquillatge fosc)
-Després de morir s’inicien els fenòmens de destrucció progresius del cadáver:
Depenen del propi cosAutolisis (no intervenen bacteries)
Putrefacció (intervenen bacteries)
Entomología cadavérica (depen dels insectes que s’alimenten de carn humana morta)
___AUTOLISIS___
-Fenòmen fermentatiu anaerobi:
ü Fermentatiu → els lisosomes de les cèl contenen els ferments que es lliberaran al citoplasma de la cel i la destroça, després es digereixen entre ells mateixos (citolisis)
ü Anaerobi → la propia mort estableix l’estat d’anaerobiosi.
-Signes que hem de reconèixer a l’autòpsia, sobre l’autolisi:
a) Hemòlisis → els hties postmortem aboquen el seu contingut (Hb i K+) per lo que veurem el serum vermell, vasos rogencs I també les dents de tonalitat rogenca.
b) Maceració del fetus mort
c) Invivició biliosa→ la bilis verda ha sortit de la bufeta biliar i en tenyeix les parets.
d) El cervell d’un infant es liquarà de forma rápida, per lo que l’autòpsia també ha de ser rápida.
e) El páncreas també s’autolisa ràpidament, per l’alt contingut en enzims.
___PUTREFACCIÓ___
-Destrucció cadavérica amb l’intervenció obligada de les bacteries.
-També es un procés fermentatiu, però en aquest cas els ferments (anomenats DIASTASIS) venen de les bacteries anaerobies.
-Per on comença? (per on hi ha més bacteries)
a) Pel budell, les diastasies trenquen el budell I pasen a venes, creant gasos, que fa que es dilatin les venes. (circulació postmortal visible de Bouardel)
b) Es van destruint proteines, lípids i glúcids, i llavors apareixen fenòmens químics com l’alcaloide anomenat PTOMAINES (2º a la degradació de proteines).
c) Les Ptomaines poden fer confondre en una mort per intox per alcaloides. Apareixen al segon dia, amb máxima producción al dia 20 de l’inici de la putrefacció i després va disminuint.
Pecisen d’aigua i Tp de 20-23ºC per crear-se, sino no apareixeran.
-La putrefacció te quatre fases: cromática, enfisematosa, coliquativa i de reducció esquelética.
1) Fase cromàtica→ és el primer signe de la putrefacció que podem trovar.
S’inicia a les 36 hores i dura 3-6 dies
Trobarem molt freqüentment una “taca verda abdominal”, la qual es forma perque la Hb reacciona amb l’àcid sulfhídric del budell, i forma sulfoHb que te color verd + coleglobina.
Excepcions a la taca verda abdominal:
ü En nadons, la taca berda es fa en el coll (primer lloc per on entraran bacteries ja que el budell encara està estèril)
ü Morts ofegats, taca verda en tórax superior
ü Si arma de foc, taca verda en la zona del tret
2) Fase enfisematosa→ el cos s’infla pels gasos de les fermentacions bacterianes.
Signes:
ü Circulació postmortal visible de Bouardel
ü Macrogenitosomia
ü Exoftalmos…
Dura 2 setmanes
3) Fase coliquativa→ el mort es va desinflant i apareixen unes butllofes, es despren l’ungla, el cabell s’arranca fàcilment…
Dura 8-10 mesos
Les vísceres encara no están desfetes, per lo que si hi han lesions traumàtiques encara podrem agafar mostres (úter, próstata…)
4) Fase de reducció esquelètica→ les vísceres es van desfent.
Dura 4-5 anys
Nomès queden òssos i lligaments, i a la llarga ni lligaments.
PUTRILEC→ residu final, similar al quitrà que queda al lateral de la columna vertebral, i encara és útil per estudi toxicològic.
-L’autolisi s’inicia de seguida i és molt difícil agafar una mostra de sang, pel fenòmen d’hemòlisis i de citolisis de la fase d’autolisis, per lo que complica el fet de trovar l’etiologia de la mort. Per això s’ha de recorrer a l’anomenada TANATOQUIMIA, és a dir, l’estudi de les constants bioquímiques del cadáver.
-Parametres que es poden estudiar en un cadáver, que siguin reals:
a) Glicèmia en humor vitri:
ü Si la mort ha estat per hiperglucèmia→ >200mg/100cm3
ü Si la mor tés per hipoglucèmia→ <20mg/100cm3
b) Funció renal en humor vitri, sang i líq pericàrdic:
ü Mort per insuf renal greu→ >140mg/100 de urea I >6mg/100 de creatinina
c) Funció cardíaca en líq pericàrdic:
ü Si mort per IAM augment de:
Mioglobina
CPK
Adrenalina i Histamina
d) Funció cardíaca en múscul cardíac:
ü Si mort per un IAM augment de: Succinildeshidrogenasa i malat DH.
